dimecres, 2 d’abril del 2008

A foreigner feelings...

S'ha acabat la doble vida; el no estar aqui ni allà (Bcn-Selva, Selva-Bcn). Ara estic a Holanda, un país molt diferent i amb costums fins i tot extranyes.
Diferent, és la paraula perquè aquí tot és diferent i quan tot és diferent 'sacava fent extrany. El paissatge, el temps, les cases (per fora i per dins), la gent, els horaris, les classes... però és divertit, al cap i a la fi, cada dia prèns coses noves, i moltes són sobre tu mateix, t'adones de costums que creus normals però que per altre gent són rares. De fet ni tu mateix t'havies adonat que ho feies.
Ahir, 1 d'abril, va ser el dia de les innocentades, també a Rússia, m'ho va dir l'Ana, la meva companya de pis que és de St. Petersburg. Però aqui la gent no és gaire bromista i ningú ens va pendre el pèl. Això si que ho tenen, són bastant sossos a vegades diria que una mica aburrits. Són lo que veus per Salou i Lloret de mar, que és tot el que coneixen d'Espanya. Veuen malament veure's una birra al dia, però després es passen totes les vacances agafant comes etilics per les platges espanyoles i tocant els collons a tothom, quan venen a Barcelona a veure el seu equip de futbol, són molt hooligans, casi tant com els anglesos.
M'agrada Holanda però per una temporada, crec que no podria passar-me tota la vida en un país així, tant ordenat però a vegades tant poc pràctic.

diumenge, 17 de febrer del 2008

One night in Deventer

Per fi em funciona l'internet! Ja estava desesperada, a tothom li funciona. Perquè a mi no???
Bueno avui em sortit de festa per Deventer, ja veieu a les 3'30 a casa. A part de la diferencia d'horari la causa es que Deventer té molts bars (molt xulos la majoria) per anar a pendre algo pero si vols sortir de festa... it's more dificult.Surts de festa per Deventer i es com si estiguessis a la zona hermetica de Sabadell, I can't believe my eyes!
D'aqui un parell de findes (que per cert ve l'Alfred, jejeje) anirem a Amsterdam. Espinach com és de genial lo de deixar la bici sense lligar o tant sols amb el lock aquest tant simple que tenen aqui. És veritat aqui al nord poques bicis roben! Són tant bona gent, fins i tot amb això.
Faig vida amb dos "espanyoles" més, una de Sragossa i l'altre de Barcelona, més que res tema d'horaris, us sirpendria lo poc que mengen aqui. La de Barna va amb mi a classe i em fet bastants amics holandesos, el dimecres els hi farem per berenar-sopar una bona truita de patates. Com les del papa! Perquè el papa fa les millors truites de patata i ceba!

dissabte, 9 de febrer del 2008

Des de Nethrlands...

I'm in the netherlands!!!
Que bonic és això. Que amable és la gent. I que petita es la meva habitació provisional, perquè espero que la meva habitació definitiva, que en teoria tindré la setmana que ve, sigui més gran (ara tinc 10m2, tirant llarg). Al meu ordinador no li dona la gana de conectar-se a internet i els bancs no em volen obrir un compte per 6 mesos. Però fa sol, algo de fred i no plou!!! Deventer is beautiful, clean and quiet. And it have a lot of pubs.

dimarts, 15 de gener del 2008

Paisano el del bombo


Que seria d'aquests partits sense una bona dosi de... Ta ta tata ta tatatata tata, BARÇA!!!

divendres, 11 de gener del 2008

dimecres, 19 de desembre del 2007

L'hivern ja és aqui!


Ja ha arribat l'hivern, ja fa fred i ja neva. Quines ganes de pujar a la neu, com n'és de bonic tot nevat... Que bonic, i trist, és marxar de La Selva, un dilluns a les dos i mitja del migdia, a tant sols 1'5º. Puges al tren i com més t'allunyes més boniques veus totes aquestes muntanyetes que l'envolten, totes nevades, i més ganes tens de tornar i pujar a Sant Pere, amb l'Aira, a que conegui la neu, corri mentre se li gelen les potes.

divendres, 23 de novembre del 2007

Jo volia castanyes!

Surto del metro. Des de les escales sento una olor, la meva panxa també la sent, veig fum, les escales pujen, és una parada de castanyes, penso en comprar-ne, em dinat al Desayunos i meriendas, no porto gaires diners, només 2 euros, puc preguntar quant costa la peperina més petita... PERDONA TENS UN MINUT? Eh? Qui? Jo? Em giro, em trobo un noi que em mira, me'l miro, un noi amb una carpeteta, em vol fer una enquesta. Un minut? No! Per què et pregunta un minut? Sap que no serà un minut, et tindrà allà tota la tarda? Maleït siguis he oblidat les castanyes i he seguit caminant... Jo volia castanyes!!!